Eficiència energètica i energia nuclear

Els conceptes “eficiència energètica” i “energia nuclear” han escalat durant aquestes dues últimes setmanes en el rànquing dels trend topics al que ens hem acostumat gràcies a l’ús d’internet com a eina d’informació. Malauradament aquests conceptes estan de moda pel retruc de l’economia mundial.

Pel que fa al primer dels conceptes, l’eficiència energètica, va ser el govern central Espanyol el que el va elevar a titular periodístic i tema de controvèrsia gràcies a un seguit de mesures sortides del no res. Després s’hi ha anat sumant els governs regionals i ajuntaments que amb mesures sobretot d’estalvi energètic que ens arriba a demostrar la poca cura i preocupació dels nostres polítics en matèria de sostenibilitat. En aquest sentit, alguns ajuntaments s’han fet ressò de l’aplicació de mesures immediates en enllumenat públic, climatització de dependències, instal•lacions d’energia renovables, etc, que en la majoria dels casos reduirà la factura municipal en milers d’euros. Aquest fet demostra el malbaratament continuat de recursos i l’actitud de les administracions en èpoques de vaques grasses.

Pel que fa a l’energia nuclear, el malaurat tsunami ocorregut recentment a les costes del Japó sembla que hagi obert els ulls a l’opinió mundial i hagi desemmascarat una font d’energia per la qual la majoria de països del primer món han renovat els seus vots matrimonials en els últims anys. Se’ns deia des de l’administració que l’energia nuclear era una energia neta, sense risc i barata. Ens han intentat convèncer que la única manera de mantenir els nostres estàndards de consum i confort passen per l’energia nuclear i que en cap cas les energies renovables poden ocupar el seu lloc per raons econòmiques. Doncs bé, res d’això és veritat, si ens fiquem a la pell dels habitats dels voltant de la central de Fukushima ens adonarem del preu real de l’energia nuclear i ens preguntem el següent: inclou el preu de l’energia nuclear l’evacuació de milers de persones en un radi de 30 km al voltant de la central? Inclou els efectes sobre la salut de la població i l’atenció mèdica necessària? Inclou la remota possibilitat de l’evacuació d’una ciutat com Tòquio? No voldríem acabar sense traslladar la problemàtica a Catalunya, on actualment hi ha 2 centrals nuclears en funcionament i una probable futura instal•lació d’emmagatzematge de residus radioactius, el cost de manteniment de la qual caldria assegurar durant centenars d’anys.

Cal que la voluntat política ens guiï cap a una societat menys depenent de fonts energètiques no renovables com són l’energia nuclear i el petroli. Aquesta aposta s’ha de fer en base a criteris tècnics i ambientals a llarg termini i que permetin un model sostenible en contra de la conducta resultadista a curt termini dels gestors del nostre territori.